TEMA 10: LA CANÇÓ DE LA PRECÀRIA
Versió del cant de batre d’Ovidi Montllor “La cançó del llaurador”, interpretada per Sílvia Pérez Cruz amb uns fons de sons urbans. Mantenim la queixa sobre la duresa del món laboral de les originals. Amb un bordó d’acordió d’Elies Fuster i una guitarra elèctrica de Pep Ahuir.
Lletra:
Perquè jo soc mare soltera Ai! Pare I no arribo a fi de mes. I no arribo a fi de mes.
Treballo, treballo, treballo Ai! Pare no pot donar res de bo una vida tan precària.
Tinc l’ànima cansada Ai! Pare no tinc temps per a res ai pare no tinc temps ni per al meu fill.
Tan cert com que soc sa mare ai! Pare que no puc fer res de res ai pare menys esclatar aquest lament.
No vull per al meu fill ai pare un món tan trist un món tan lleig un món covard.
Que jo vull per al meu fill ai pare un món senzill un món sincer un món valent.
