TEMA 3: BCNETA I PULIDETA
És una versió de la tradicional “A la ballarusca”, cançó originària de Terveu (El Pallars Sobirà) convertida en un reggae. Compta amb un riff de guitarra reaggae de Marc Serrats i la trompeta solista de Natxo Jiménez. El trombó de Josep Blanes “Pastrana”, i la tuba de Paul dels Gadjo.
El tema conté extractes sonors de la pel·lícula documental “Miles de viviendas” de Cristophe Coello, i parla -com en la cançó original- de la privatització de l’espai. Si la tornada original diu “A la ballarusca no es pot ballar perquè és privada d’un capellà”, nosaltres l’actualitzem dient “A la Barcelona no es pot ballar perquè és privada d’un Capital”.
Lletra: A la Barcelona no es pot ballar perquè és privada perquè és privada a la Barcelona no es pot ballar perquè és privada d’un Capital
En el Raval li varen demanar uns paperets uns paperets i com que no els hi varen trobar l’han expatriat sense informar a ningú.
“Vénen de fora i ens trauran” són els turistes són els turistes vénen de fora i ens trauran putos guiris “go home”
1984 no està tan lluny és un mal tripi la plaça el tripi 1984 no està tan lluny el gran hermano ja està aquí.
I ara l’Enric ens ho ha dit ben clar no és tan difícil no és tan difícil i ara l’Enric ens ho ha dit ben clar qui no fa res és perquè no vol.
Mossos d’esquadra per tots carres són catalans són catalans mossos d’esquadra per tots carres tri-ti-ti-ti-ti xim-pum xim-pum
A la Barcelona no es pot fer res si no és pagant si no és pagant a la Barcelona no es pot fer res excepte comprar i callar.
Unes sirenes han retumbat per tots carrers per tots carres unes sirenes han retumbat perquè la guerra mai no ha marxat.
A la Barcelona no pots cantar no pots ballar no pots jugar ni protestar no pots menjar no pots pintar no pots cuinar ni intercanviar no et pots sentar no et pots gitar no pots ni riure ni viure ni xiure no pots cridar no pots follar no pots llogar ni estendre la roba ni fer-te un quinto no pots fer res de res, de res, de res.
“Desocupem la precarietat desallotgem l’especulació i a la mierda todo este orden de tristeza”. “Los precarios rompen la hucha”.
