TEMA 9: 1992
Reinterpretació de “Les cobles del Ram” de Santa Eugènia de Berga (Osona) en la qual mantenim el to apocalíptic de l’original però deixant de banda la part religiosa i adaptant una narració més de crònica com la de “Els estudiants de Tolosa” de Calldetenes (Osona).
Instrumentalitzada amb la intenció de mantenir la progressió i l’èpica genuïnes amb una base de simbomba i acoplaments de guitarra. Un solo d’acoplaments de Pau Miquel, simbomba, el baix de Manolo Marín i la veu de Núria Vergés, cantant de La Màquina de Turing. També col·laboració als coros de Griselda Casadellà.
Lletra: Ara conte una història que ningú pot negar. Són fets populars perquè no són de ningú. Corria l’any setanta a la ciutat comtal hi havia insurrectes que tot volien canviar.
Jugaven a la vida com si tingués fi miraven les coses sense por ni temor.
Entre ells hi havia un jove poeta d’afició amic de Puig Antich i del cavall també.
Passaren els anys la sort canvia per ells per uns garrote vil altres demòcrates dels bons.
Es trencaren els dics de la contenció Barcelona esclata 1992 visca l’especulació.
Estiu de fosca nit aparegué sense alè a les Rambles de Catalunya Malvido era el seu nom. Quan el troben els guàrdies li miren el carnet es queden tot flipats Maragall té de cognom. Tenen por a l’escàndol i criden al germà. Aquest els diu cridant “feu-lo fora d’immediat!” El Jutge de guàrdia, Estivill “el corrupt”, el torna a les Rambles. Ja és noticia per a tots. L’il·lustre alcalde enòleg d’afició maleïa en silenci el bon dia que el van parir. Així passa la nit el cos mort d’un amic Rambles amunt i rambles avall per al riure de tothom. Així quedà tancada una acció, una intenció, ja no queda ningú excepte alguns que jo sé…
