TEMA 4: LA PURI, EL BOTÍN I EL PERE
Versió d’una cançó de bressol de Calp (La Marina Baixa) titulada “El meu Carlos…” interpretada amb guitarra elèctrica, una construcció melòdica amb trompetes, trombó i tuba (vents tocats pels mateixos intèrprets que la cançó anterior) i un final amb un pasdoble. Manté la lletra original amb la diferència que la primera parla del nens quan són infants i nosaltres de quan els nens ja són grans i la vida els ha posat al seu lloc sense ingenuïtats.
Lletra: El meu Botín és l’amo del govern i de l’Estat d’un silenci sense nom Banco Santander.
La meua Puri és la més ionqui de Sant Pau i Robadors metadona a toutti plein es consumeix a sí mateix
La meua Tura és diputada tracta temes de vigor escanys i més esconys Xè! quina poca vergonya.
El meu Pep és llauraor ha venut les seves terres per a fer monocultiu i un parellet de xaletets
El meu Pablo és postmodern tot li sembla relatiu ni cap ací ni cap allà està confós i tot solet.
La meua Ana estudia molt un màster doctorat lluita pel seu futur no et menjaràs res de res
El meu Jon antisistema tot lo món li sembla poc farà la revolució i no sé quantes coses més
El meu Marc el artista ell es creu molt especial seductor irreductible, tu tampoc ets ningú.
El meu Pere treballa molt pel matí i per la vesprada per mantindre un salari i un silenci sense nom
