TEMA 9: 1992

    Reinterpretació de “Les cobles del Ram” de Santa Eugènia de Berga (Osona) en la qual mantenim el to apocalíptic de l’original però deixant de banda la part religiosa i adaptant una narració més de crònica com la de “Els estudiants de Tolosa” de Calldetenes (Osona).

    Instrumentalitzada amb la intenció de mantenir la progressió i l’èpica genuïnes amb una base de simbomba i acoplaments de guitarra. Un solo d’acoplaments de Pau Miquel, simbomba, el baix de Manolo Marín i la veu de Núria Vergés, cantant de La Màquina de Turing. També col·laboració als coros de Griselda Casadellà.


    Lletra:
    Ara conte una història
    que ningú pot negar.
    Són fets populars
    perquè no són de ningú.
    Corria l’any setanta
    a la ciutat comtal
    hi havia insurrectes
    que tot volien canviar.
    Jugaven a la vida
    com si tingués fi
    miraven les coses
    sense por ni temor.
    Entre ells hi havia un jove
    poeta d’afició
    amic de Puig Antich
    i del cavall també.
    Passaren els anys
    la sort canvia per ells
    per uns garrote vil
    altres demòcrates dels bons.
    Es trencaren els dics
    de la contenció
    Barcelona esclata
    1992
    visca l’especulació.
    Estiu de fosca nit
    aparegué sense alè
    a les Rambles de Catalunya
    Malvido era el seu nom.
    Quan el troben els guàrdies
    li miren el carnet
    es queden tot flipats
    Maragall té de cognom.
    Tenen por a l’escàndol
    i criden al germà.
    Aquest els diu cridant
    “feu-lo fora d’immediat!”
    El Jutge de guàrdia,
    Estivill “el corrupt”,
    el torna a les Rambles.
    Ja és noticia per a tots.
    L’il·lustre alcalde
    enòleg d’afició
    maleïa en silenci
    el bon dia que el van parir.
    Així passa la nit
    el cos mort d’un amic
    Rambles amunt i rambles avall
    per al riure de tothom.
    Així quedà tancada
    una acció, una intenció,
    ja no queda ningú
    excepte alguns que jo sé…